Antecendents de la Mostra

Cineclub Sabadell s’ha proposat recollir el testimoni del Cicle de Cinema Català de Sabadell, que va organitzar el Centre de Normalització Lingüística local entre el 1999 i el 2009, amb la col·laboració de la nostra entitat en la primera i en la darrera edició. Aquesta segona intervenció de Cineclub al Cicle, on va assumir el disseny del programa i la gestió tècnica amb molt bons resultats, ha estat fonamental en la decisió de fer-se càrrec de la mostra, ara rebatejada.
L'aprovació de la Llei del Cinema a Catalunya, en convergència amb altres factors, han portat les institucions locals a reformular la seva política de promoció del cinema en la nostra llengua i afavorir la presència del català a les sales al llarg de tot l’any, en comptes de fer-ho en un període de temps específic i limitat.

No obstant això, Cineclub ha volgut donar continuïtat al projecte que va iniciar l’any passat amb la seva intervenció al Cicle, en considerar que les mostres i festivals de cinema constitueixen aparadors privilegiats per donar a conèixer i promocionar la producció cinematogràfica d’un país. En sintonia amb la nova llei, volem seguir apostant pel cinema fet a Catalunya, tant al llarg de la programació regular com mitjançant l’organització d’una mostra específica que convidi a la reflexió ciutadana sobre el passat, present i futur del cinema català.

 

El Cicle de Cinema Català

El Cicle de Cinema Català va néixer el 1999 com una iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell, per tal d’oferir als seus estudiants la possibilitat de veure pel·lícules en català. Coincidint amb la desena edició, l’Ajuntament de Sabadell, que col•laborava en la realització del cicle des de l’inici, es va fer càrrec de l’organització i va encarregar el disseny i coordinació a Cineclub Sabadell, que ja havia participat en la primera edició. 
El primer any, el Cicle va integrar projeccions de pel•lícules dels anys 70 i, el segon, es van exhibir títols dels anys 80 i s’hi van incorporar dos elements nous: el doblatge com a element difusor de la llengua i la producció en català provinent de les Illes. La tercera edició va recuperar pel•lícules emblemàtiques dels 90, a més de reflexionar sobre la importància del patrimoni cinematogràfic de Laya Films i de donar a conèixer nous directors a partir del seu primer llargmetratge, mentre que la quarta convocatòria va comptar amb la presència d’alguns directors amb una forta projecció dins del panorama cinematogràfic actual: Jaume Balagueró, Marc Recha, Cesc Gay, Isaki Lacuesta i Antonio Chavarrías.
En el marc de la cinquena edició, el públic va poder triar a través de Vilaweb la millor pel•lícula catalana des de 1975 i s’hi va incorporar amb voluntat de continuïtat l’exhibició de films de les Illes i del País Valencià.
La sisena edició va suposar un esforç per captar l’atenció del mitjans i el públic, obrint i tancant el Cicle amb actes ambiciosos que van comportar l’edició de materials audiovisuals específics i la setena es va centrar en un cinema de contingut més social i es va dedicar, per primera vegada, una sessió als curtmetratges.
En la vuitena convocatòria la mirada femenina va servir d’eix conductor, a més de comptar amb les projeccions de les Illes i del País Valencià, ja habituals, i, finalment, en la novena i darrera edició es va voler reflexionar sobre la direcció del cinema català, a través d’una programació que il•lustrava els camins oberts amb films com El silenci abans de Bach, El meu estiu amb Marian, El coronel Macià o May Way (des del biopic fins al cinema més radicalment d’autor), a banda de la introducció dels documentals.
En el programa del 2009 —dissenyat per Cineclub Sabadell—, es va posar l’accent en el paper fonamental dels sistemes de producció del cinema català els darrers anys. Les propostes de l’última generació de directors catalans van fer possible una selecció que, a més  d’oferir-nos un recorregut per un cinema fresc i innovador, conviden a reflexionar sobre els processos de producció i a aclarir de quina manera idees i mitjans s’han condicionat mútuament des del ressorgiment del cinema català a les acaballes del franquisme. També es va voler considerar la proximitat entre el nou documental català i algunes produccions catalanes de la transició i l’interès que han mostrat els joves realitzadors per la recuperació del cinema d’autor, com a resultat de la implicació en la producció d’universitats i escoles de cinema sorgides a finals dels vuitanta.